Corro, respiro, crido, corro, em giro, miro.
.................................
El pols recorre camins pel relleu intern de la pell de sal pètria.
dimecres, 23 de desembre del 2009
Els desgraciats
La vida et va avorrir,
volies matar el temps
i vas fer-te Job i Déu.
Tot u, vas estar i vas ser, vas menjar i defecar, vas cridar i contemplar.
Incrèdul,
la Veritat se t’ha cruspit i ara fa el rotet de bon profit.
dimarts, 22 de desembre del 2009
Notícies del cos
Dos focus corrent paral·lels cap a mi han trencat el silenci de la meva carretera.
El crit de la llum era inesperat i n’he notat l’efecte al cervell:
dues fiblades corrent paral·leles al tou del meu crani.
Res, una anotació de cos.
divendres, 18 de desembre del 2009
Una mentida més
Em mossegaré el llavi inferior fins que la sang en regalimi fins a tocar de peus a terra fins que la sang sigui l’única escalfor que ens quedi de tot allò fins que els dols ens separin de tan lluny que seran els uns dels altres fins que morim.
dijous, 17 de desembre del 2009
Mart
L’home neix, creix, es desenvolupa i mata el germà.
Irina, on ha quedat la feminitat dels humans?
dimarts, 15 de desembre del 2009
El grafit
Fes trossets de la meva estirp. Esborra’m el currículum de la vida. Fes de mi una pàgina en blanc amb el relleu d’un dibuix que ja no és.
Pots esborrar-me el passat, pots desacreditar-me el present.
Però conserva’m el dret de tornar a embrutar el paper.
Irina, et prohibeixo que em matis. Algun dia seré jo i no tu qui dugui el grafit a la mà.
Pregàries de família a la vora de la llum
Irina, em convides a recordar-lo quan hagi mort.
D’acord, recordaré l’arruga que li separa el cervell de la resta del cos.
Recordaré la llum, però no la de l’Home, sinó la dels fills.
Recordaré la mà tova amb què dirigí la seva incoherència moral.
No oblidaré allò que creà amb potència viril i que destruí amb rebrots grillats d’infantesa.
No oblidaré que un dia li vaig descobrir la vergonya amagada a la foscor del calaix de l’estudi.
En vull recordar quatre coses, trossos d’això i trossos d’allò. L’estampeta, que l’emmarquin els veïns del país per recordar-lo home, marit, pare i doctor d’honor d’una causa que desconec.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
