Irina, em convides a recordar-lo quan hagi mort.
D’acord, recordaré l’arruga que li separa el cervell de la resta del cos.
Recordaré la llum, però no la de l’Home, sinó la dels fills.
Recordaré la mà tova amb què dirigí la seva incoherència moral.
No oblidaré allò que creà amb potència viril i que destruí amb rebrots grillats d’infantesa.
No oblidaré que un dia li vaig descobrir la vergonya amagada a la foscor del calaix de l’estudi.
En vull recordar quatre coses, trossos d’això i trossos d’allò. L’estampeta, que l’emmarquin els veïns del país per recordar-lo home, marit, pare i doctor d’honor d’una causa que desconec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada