Avui m’has fet somiar que trobava una pedra petita i massa rodona. Me la posava al palmell de la mà i jugava a marejar-la.
L’esfera s’ha desplegat i de la vora del cos li han nascut infinites extremitats finíssimes d’un gris avorrit.
La pedra m’ha assenyalat amb dues antenes que s’han mogut amb la desmesura del pànic.
Bot, encuirassament, bola, fugida de mi, del món i de si mateixa. La panerola s’ha espantat.
Si mai veus una pedra petita i massa rodona, no la trepitgis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada