La papallona de nit detecta el focus. Llum.
S’hi acosta enriolada batent les ales. L’escalfor l’excita, el seu cos decideix quedar-s’hi a jugar. Vida.
El tic-tac roda i apareix el cansament d’allò que ja no és nou, però el cos no vol deixar de sentir aquella escalfor, que se li ha fet vida. Avorriment.
Nota un dolor constant a les antenes, a les ales, al tors. Però el cos no pot deixar aquella font d’energia que tant l’havia excitada. Socarrim.
La part meridional de la papallona de nit ja no és cos sinó sorra fina i brillant que va caient damunt la terra a una velocitat dolça i constant. Mort.
D’acord, Irina: el desig és un suïcidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada