Ara que és quan més et necessito titubeges. De tant que ets en mi t’he fet caure en el dubte que duu, estrepitosament, al fracàs analític.
Tranquil·la, Irina. Respira i deixa de mirar durant un petit moment. El món cansa.
De moment, faig de les preguntes un beuratge que reservo al celler. Ja brindarem més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada