He descobert que hi ha gent que té la pluja a dins. I m’expliques, Irina, que d’això en dius llàgrimes. Jo sempre ho he entès com una incapacitat de fer front a la cruesa de la vida.
Hi ha gent que llagrima per dins perquè no s’ha fet a la idea de si mateixa. N’hi ha que ho fan perquè encara no s’han fet amb el món. Encara hi ha qui ho fa perquè no s’ha entès amb la vida.
Sempre s’ha de dur un paraigua a la butxaca. Per si de cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada