Que no m’entens, Irina? Tinc por, em sagna el dit.
Em dius que no sóc jo qui s’ha ferit. És ella, que cus?
S’ha punxat i és a mi que em sagna el dit. I ella cus i es perd en el temps del sofà.
La mà em regalima, no puc escriure. I ella que continua cosint.
A mi el cos em fa mal, estic viva. Ella jeu tranquil·la i cus pel demà.
No s’adona que és la mort qui li xiuxiueja les puntades a cau d’orella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada