La ràbia el té tan encegat que no ha pensat ni un moment que si fos un escarabat un núvol de formigues ja se l’hauria cruspit.
La seva amputada vida encara és perquè ha tingut la sort de ser humà.
I què és un humà sense societat sinó un escarabat malferit al bell mig de la boscúria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada